Descripció del
cantant:
Lluís Llach i
Grande ha nascut a Girona el 7 de Maig de 1948, és músic, cantautor i
escriptor català. El cantant va ser l'últim component de Setze Jutges i un dels membres més importants del grup. Lluís Llach i Grande va ser un referent
musical i intel·lectual.
Lluís Llach va nàixer en una familia amb diners però que es preocupava per la cultura. De menut el
cantant vivia a un poble menut de Barcelona i actualment resideix a Parlavà.
Ell va haver de
mudar-se un temps a París per culpa de la persecució del Franquisme. El 6 de
Juliol de 1985, Lluís Llach va fer un concert a l'estadi del FC Barcelona i van
assistir 103.000 personas, un fet que no s'havia produït mai a Europa fins a eixa
data.
Aquesta cançó és
de les més popular de Lluís Llach, va composar la cançó en 1968. Des d’aquesta
data, fins al 2007, va traure 33 discos.
El 2011 es va
crear una fundació amb el seu nom a Senegal.
Video amb la
cançó:
He ficat l’enllaç
de la cançó a youtube i la lletra a continuació.
L'avi Siset em parlava de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l'estaca on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar!
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida. Torna'm a dir el teu cant:
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
L'avi Siset ja no diu res, mal vent que se l'emporta,
ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar.
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l'estaca on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar!
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida. Torna'm a dir el teu cant:
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
L'avi Siset ja no diu res, mal vent que se l'emporta,
ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar.
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
No entenia les següents paraules i las he buscat al
diccionari:
Ben corcada: (Ha sigut corromput pel corc)
Escorxant: (Se li ha tret la pell de les mans)
Ell qui sap cap a quin indret: (Ell sap
cap a quin lloc)
Vailets: (xics).
Comentari de la cançó:
He triat aquest cantant perquè era del únics que quedava a la pissarra, i era el que millor em pareixia, i he triat aquesta cançó perquè és la més coneguda del cantant.
L'estaca fa referència a Franco, que va ser un dictador molt corrupte, per això l'avi li intenta explicar al seu nét que és com si estiguessin lligats a aquesta dictador i han de fer alguna cosa per poder deixar-se anar, per això diu allò de: “Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà, segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.”
Era una situació que es vivia a eixa època i una gran realitat. L’escoltat hui la primera vegada i me esperava una cosa peor, pero al final m’ha paregut una cançó interessant.
Pel motiu que més m’agrada és per la lletra de la cançó, per la relació que tenen l’avi i el nebot que no es veu ja molt hui en dia.
El meu cantant pertany a la variant catalana oriental perquè:
FONÈTICA:
1.En el verbs terminats en r, (cantar, alliberar, passar, durar, cantar, etc) no diu la r final.
2.La o la pronuncia u en posició atona (carros, estimo, etc)
FONÈTICA:
1.En el verbs terminats en r, (cantar, alliberar, passar, durar, cantar, etc) no diu la r final.
2.La o la pronuncia u en posició atona (carros, estimo, etc)
He tret l'informació, de viquipèdia, yahoo y una pàgina oficial del autor.
Foto del cantant:
Moisés Almazàn Díaz, 4ºC
Descripció del grup:
Atzukak és un grup musical, el primer CD el van publicar en 1999 i el seu nom va ser el mateix que el del grups. Utilitzen elements tradicionals com la dolçaina i elements moderns com l'ska. Van incloure al seu àlbum una versió d'una cançó de Lluís Llach anomenada 'La gallineta'.
Video amb la cançó:
He triat una cançó que s'anomena 'País Valencia'.
He ficat l’enllaç de la cançó a youtube i la lletra a continuació.
https://www.youtube.com/watch?v=IS-fTbf0VLk
Hi ha gent forastera que pensa que Alacant,
és una altra província del sureste murcià,
que vagen a l´escola i allí els ensenyaran,
el límits i la història del País Valencià.
Hi ha un partit que voldria, perquè ho manen a Madrid
desfer la nostra llengua i trencar-nos el país,
pot ser era una santa, la mare que els va parir ,
però ells eren una colla de lladres i botxins.
Per dos milions són lladres i per tres són uns botxins,
per quatre son bandarres i per cinc ..
diguem a eixa gentola que vol la nostra fi,
que sóm un poble en marxa i hem vingut.
Cantem amb veu ben alta que som un poble unit,
que té sed d´esperança i avança decidit
que sàpiguen a Castella, que entenguen a Madrid,
que aquest país és nostre i la llengua el nostre crit
Ni un vot als centralistes que desfan la nostra terra,
fem fora aquells feixistes que ací ens mouen guerra,
diguem-los a la cara, que el poble valencià
té la cosa molt clara i mai no els votarà
Per dos milions són lladres i per tres són uns botxins,
per quatre son bandarres i per cinc ..
diguem a eixa gentola que vol la nostra fi,
que sóm un poble en marxa i hem vingut.
No entenia les següents paraules i las he buscat al diccionari:
Hi ha gent forastera que pensa que Alacant,
és una altra província del sureste murcià,
que vagen a l´escola i allí els ensenyaran,
el límits i la història del País Valencià.
Hi ha un partit que voldria, perquè ho manen a Madrid
desfer la nostra llengua i trencar-nos el país,
pot ser era una santa, la mare que els va parir ,
però ells eren una colla de lladres i botxins.
Per dos milions són lladres i per tres són uns botxins,
per quatre son bandarres i per cinc ..
diguem a eixa gentola que vol la nostra fi,
que sóm un poble en marxa i hem vingut.
Cantem amb veu ben alta que som un poble unit,
que té sed d´esperança i avança decidit
que sàpiguen a Castella, que entenguen a Madrid,
que aquest país és nostre i la llengua el nostre crit
Ni un vot als centralistes que desfan la nostra terra,
fem fora aquells feixistes que ací ens mouen guerra,
diguem-los a la cara, que el poble valencià
té la cosa molt clara i mai no els votarà
Per dos milions són lladres i per tres són uns botxins,
per quatre son bandarres i per cinc ..
diguem a eixa gentola que vol la nostra fi,
que sóm un poble en marxa i hem vingut.
No entenia les següents paraules i las he buscat al diccionari:
Botxins: gent molt grollera
Feixistes: les persones que pertanyen a un poble on les decisions las toma un mateix.
Centralistes: les persones que pertanyen a un poble on les decisions las toma el govern central.
Comentari de la cançó:
He triat aquesta cançó perquè el seu nom em pareixia molt interessant i queria investigar sobre ell.
La cançó parla sobre el seu país i també parla de que hi ha gent que no és del mateix país no respecta els drets d'este. La cançó defén el seu país.
El meu grup pertany a la variant catalana occidental perquè:
FONÈTICA:
1. No existeix la vocal neutra, la a i la e es fan àtones (pensa, bandarres, desfan)
2. Els inicis àtons de paraula en -en, -em, -es, sonen amb una a (entenguen)
MORFOLOGIA:
1. En la variant occidental diuen eixa i en la oriental diuen aqueixa.
He trobat l'informació en viquipèdia i yahoo.
Foto del grup:
Alba Angulo Boquizo, 4ºC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada