LA GOSSA SORDA.

El grup es formà a Pego (Marina Alta, País Valencià) a l'any 1997, i a principis de l'any 1999 fan el seu primer concert. Dos anys desprès, en el 2001 trauen la seua primera maqueta La Gossa està que bossa. Amb el seu primer disc Vigila spassen altres indrets de l'àmbit lingüístic català, actuant a Catalunya. Amb el seu segon disc Garrotadeses convertiren en un dels grups més actius del 2006. És un dels grups de rock en Català amb més èxit en l'actualitat, i actuen per tot el País Valencià, també en el País Basc, Catalunya, Illes Balears, Galícia i Madrid.

Compromesos amb le llenguatge valencià amb el seu disc Saó, el van traure el 2008 amb un gran èxit de vendes i actuacions per tot arreu.

En 2009 participen en la trobada d'instituts dels Països Catalans 'Com sona l'Eso', celebrada en Dénia i creen una cançó anomenada "A l'ombra del Montgó".

En el Festival '12-13, celebrat a Tavernes de la Valldigna, feren el seu últim concert abans de fer una aturada temporal d'un any, per “pensar el projecte amb més perspectiva i poder traure-li tot el suc al que hem aprés durant aquestos anys”. Durant l'any 2013, el cantant, Josep Nadal ha format part d'un altre grup anomenat Vertigen, junt a Joan Palomares.

L'any 2014 tornen després d'any i mig aturats amb el seu cinqué disc, La polseguera, de la mà del productor Jaume Faraig i la discogràfica Maldito Records.

CANÇÓ.

“ESBARZERS”

L’olor a podrit de València em posa calent,

expulsat per l’arc de l’estació de tren.

Sóc l’últim passatger a l’andana dels teus ulls,

l’última “xusta” banyada, rosella xafigada,

qui collons ha apagat la llum?

Carn de rodalia i AP7,

set voltes per setmana m’enamore del teu peu esquerre i veig

com ens cau el cel damunt i amb el dit del mig

l’aguante i el tire cap amunt, ouyeah!!

A la punta de la llengua tenia un tros de Venus

que m’ixia de la boca cada volta que l’obria.

Quan isc a buscar l’alegria

No sé perquè acabe sempre en el teu carrer.

Allí es sent una melodia...

Arrap de canyamel, carícia d’esbarzers.

“Incar-me” un garrot i volar, descivilitzar-me,

aprendre a estimar les tares, les turbulències.

Cuidar als amics com em cuiden ells a mi,

contar-nos les misèries amb formatge pa i vi.

Esnifar la vida amb “turulo” compartit,

Fer viatjar la llengua a través de la vall que tens entre els pits.

Tot per la pàtria del teu cos, arrugues, molles, pigues,

raconets ocults, cicatrius i tatuatges.

Soltaves poesia en totes les mirades,

jo tenia les entranyes plenes de deixalles.

I a la punta de la llengua tenia un tros de Venus

que m’eixia de la boca cada volta que l’obria.

Quan isc a buscar l’alegria

no sé perquè acabe sempre en el teu carrer.

M’acoste allí quan mor el dia,

i tu sempre m’arreplegues l’ànima dels peus.

CATALÀ ORIENTAL.

Aquest grup canta en Català Oriental, per la seua pronunciació y terminació de les paraules.

Com:

-Les e son obertes.

-Els diftongs qua-gua.

-No pronuncien la i del digraf.

-Hi han prurals evolucionats.

-Increment incoatiu.

MARTA COSO ESCRIBÁ 4ºC. (GRUP: IRENE LORENTE Y MARTA COSO)